18/10/2008
EL PAIS
Amb un panorama mundial de crisi econòmica, i en el pitjor moment polític del Perú des de Fujimori, el Partit Comunista del Perú, conegut com a "Sendero Luminoso" gràcies a l'argot periodístic, reneixia amb un fort colp d'efecte contra l'exèrcit regular.
El passat 9 d'octubre, un convoi militar fou emboscat al districte rural de Tintay Punco, amb el resultat de 16 morts, gairebé tots soldats regulars. Aquest ha estat l'atac més dur contra les forces armades peruanes en una dècada. Tot plegat enmig de les notícies polítiques que han provocat la dimissió de tot el gavinet d'Alan García, arran de l'escàndol conegut com a petrogate. I és que el PCP ha recuperat bona part de la confiança de les comunitats properes a la vall del riu Apurímac, una de les més pobres, i alhora més agrestes de tot el país. Ací hi ha bases i comités de suport que proporcionen recolçament logístic. Darrerament l'exèrcit peruà ha intentat aniquilar "Sendero" en aquesta zona, però no aconseguí ni capturar els caps, ni desarticular cap cèl.lula del PCP. Pel contrari, la guerrilla d'inspiració maoísta, s'ha replegat al districte de Tintay Punco, on des d'aleshores han realitzat almenys tres atacs d'envergadura contra l'enemic.
El fenòmen guerriller a la regió dels Andes es mostra avui dia en entredit per les elits periodistes internacionals, en un context de governs "bolivarians" en gairebé tota Sudamèrica. Sovint, tant "Sendero Luminoso" com les FARC són acusades de meres narco-guerrilles, desvirtuant en la seua acció, tota motivació ideològica i de classe. El cultiu de coca a la selva andina és, sens dubte, un fenòmen no atés pels governs, i amb un clar perjudicat d'arribada: la classe social mitjana i alta nord-americana. Els productors d'aquesta planta, pobres i marginats per les autoritats, sí tenen la protecció d'aquestes guerrilles, sota la reivindicació d'una solució econòmica en cas de no poder cultivar-ne. Tant les FARC com el PCP afirmen que cobren impostos als narcotraficants autèntics, que no és el mateix que traficar.
Sigui com sigui, els darrers fets al Perú demostren que les guerrilles d'inspiració guevariana estan lluny de desapareixer com a model, malgrat la criminalització internacional, i malgrat els fenòmens electorals dels països veïns.
