Xina, nova potència mundial

31/01/2010

LA VANGUARDIA

Aires de conflicte bufen al mar de la Xina, després que els EUA hagin decidit vendre armament de destrucció massiva a Taiwan, per valor de 4,6 milions d'euros. L'illa xinesa, separada de l'estat xinès reconegut, reforça així el seu paper de cavall de Troia de l'imperialisme nord-americà. Per aquest fet, quatre multinacionals ianquis relacionades, podrien ser expulsades del mercat xinès. Paral.lelament, en un altre focus d'atenció mundial, la pròpia Xina s'ha desmarcat del bloc occidental en el seu tracte a la República Islàmica de l'Iran, i ha reivindicat el multilateralisme per tal d'abordar els conflictes internacionals.

Aquests dos fets fan pensar els analistes internacionals que la fissura entre la Xina i Occident cada cop és més evident; tot malgrat les intenses relacions comercials entre els dos bàndols, encara, en aquest món globalitzat (per exemple, la General Motors ja no existiria si no fos pel mercat xinès). I és que, cada cop més la Xina desperta recels i odis en el nucli dur del capitalisme. I no és d'estranyar, donada la creixent influència econòmica del gegant asiàtic. Una influència que no es limita al seu paper de locomotora mundial econòmica, en temps de crisi; també és exercida sobre els països pobres, que cada cop amb més confiança, accedeixen a fer tractes comercials amb els grocs.

La propaganda antixinesa, provinent d'occident (l'anomenat síndrome de Fu-Manxú) continua el seu camí a ple rendiment. Una propaganda que contrasta amb l'habitual prudència des dels media xinesos, tot i que aquests podrien canviar d'actitud a mesura que la Xina es fa més autosuficient. La lluita ideològica, per tant, està servida. La cultura dels vells i dels nous imperis, enfront la cultura del treball i la planificació. Dues maneres de fer sota unes mateixes regles de joc econòmiques. En una, les corporacions dirigeixen els governs; en l'altra, el govern mana sobre les corporacions. Dues maneres d'adaptar-se al capitalisme.

Caracas, La Habana i la Revolució mundial

31/01/2010

LA VANGUARDIA

Hi ha qui diu, que la Revolució cubana està tocada de mort, que es torna a reviure els pitjors moments del "període especial". Són fonts provinents de les multinacionals de la comunicació, i de les càtedres d'economia de les universitats ianquis. El que està en joc darrere d'aquesta propaganda, és el futur, no només de la Revolució cubana, també del moviment bolivarià, estés, a hores d'ara, com una taca d'oli per tot el con sud. La crisi econòmica global és un repte per a tota planificació estatal, i això es demostra dia a dia amb les dades a la mà.

Parlem de Cuba. És evident que el país dista molt de caure enfonsat en el pou de l'ensulsiada econòmica. L'intens intercanvi comercial amb Veneçuela és un fenòmen sense precedents des de l'era soviètica. 115.000 barrils diaris de petroli, 3.000 milions d'euros per la venda de serveis professionals a Veneçuela (metges i educadors sobretot); la major inversió estrangera, amb 173 projectes per 1.300 milions d'euros... Enguany, amés es preveuen acords mutus que faran augmentar el comerç entre ambdós països en un 50%. Si a això afegim un préstec de la Xina per valor de 400 milions d'euros, completaríem el quadre.

Malgrat les dificultats globals, la Revolució cubana resisteix i es reforça gràcies a la solidaritat internacional. La Cepal (Centre d'estudis d'Amèrica llatina i el Càrib) ja preveu per a Cuba un creiximent econòmic del 3% per al 2010, i el govern de l'illa no deixa d'estrényer fortament les rengles. A causa de la inseguretat financera internacional, s'ha proposat reduïr el dèficit de l'estat, i ho està aconseguint, i tot amb una taxa d'atur de només l'1,7%, el més reduït del continent.

Si no hi ha una volta inesperada de cargol, la Revolució cubana té per molts anys, i la comunitat bolivariana estarà cada cop més cohesionada. Tot fa sospitar que en aquesta àrea geogràfica es decidirà bona part del trajecte que la Revolució mundial recorrerà al segle XXI. Esdeveniments actuals, com la invasió d'Haití, o futures, com la mort de Fidel, o la més que probable guerra civil a Veneçuela, comptaran, i molt en la balança final.