31/01/2010
LA VANGUARDIA
Aires de conflicte bufen al mar de la Xina, després que els EUA hagin decidit vendre armament de destrucció massiva a Taiwan, per valor de 4,6 milions d'euros. L'illa xinesa, separada de l'estat xinès reconegut, reforça així el seu paper de cavall de Troia de l'imperialisme nord-americà. Per aquest fet, quatre multinacionals ianquis relacionades, podrien ser expulsades del mercat xinès. Paral.lelament, en un altre focus d'atenció mundial, la pròpia Xina s'ha desmarcat del bloc occidental en el seu tracte a la República Islàmica de l'Iran, i ha reivindicat el multilateralisme per tal d'abordar els conflictes internacionals.
Aquests dos fets fan pensar els analistes internacionals que la fissura entre la Xina i Occident cada cop és més evident; tot malgrat les intenses relacions comercials entre els dos bàndols, encara, en aquest món globalitzat (per exemple, la General Motors ja no existiria si no fos pel mercat xinès). I és que, cada cop més la Xina desperta recels i odis en el nucli dur del capitalisme. I no és d'estranyar, donada la creixent influència econòmica del gegant asiàtic. Una influència que no es limita al seu paper de locomotora mundial econòmica, en temps de crisi; també és exercida sobre els països pobres, que cada cop amb més confiança, accedeixen a fer tractes comercials amb els grocs.
La propaganda antixinesa, provinent d'occident (l'anomenat síndrome de Fu-Manxú) continua el seu camí a ple rendiment. Una propaganda que contrasta amb l'habitual prudència des dels media xinesos, tot i que aquests podrien canviar d'actitud a mesura que la Xina es fa més autosuficient. La lluita ideològica, per tant, està servida. La cultura dels vells i dels nous imperis, enfront la cultura del treball i la planificació. Dues maneres de fer sota unes mateixes regles de joc econòmiques. En una, les corporacions dirigeixen els governs; en l'altra, el govern mana sobre les corporacions. Dues maneres d'adaptar-se al capitalisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada