dissabte, 21 de juliol del 2012

Síria, punta de llança de la resistència mundial (I)

21/07/2012
PRESS TV

Síria resisteix ara i sempre a l'invasor. El que pot semblar un aforisme d'Astèrix no és més que una al·legoria de la resistència d'un poble front a la més gran maquinària político-mediàtico-militar coneguda fins als nostres dies, la maquinària dels Estats Units i els seus lloctinents i lacaïs. Ara mateix, a Síria tenen lloc forts combats, barri per barri, localitat per localitat, entre combatents àrabs independentistes i de confesió xiïta i una estranya amalgama de bandes de criminals, on hi consten fanàtics religiosos, mercenaris, psicòpates i saquejadors de tombes. Totes elles finançades i armades per la Gran Bretanya, França, Estats Units, Israel i les monarquies del Golf Pèrsic. Quasi res, mig món (el més tecnològic), a punt de derribar un estat independent. Els mas media de l'imperi ja s'encarreguen de justificar el colp de gràcia final, el que ells esperen que esdevindrà: la caiguda del govern, i si no, la invasió estrangera està servida, com a Irak, i a esquenes de la comunitat internacional. Els EUA ja es plantegen obertament aquesta opció i Israel també. Tant sols un crit d'esperança ressona sobre qualsevol altre: "Síria resisteix, ara i sempre a l'invasor".
A Síria, el món s'hi juga més que un drama humanitari localitzat. Ens hi juguem el propi futur de la humanitat. Els fantasmes del nostre imaginari boten i hi conflueixen en aquesta batalla; la crisi de l'euro, la devaluació de Iuan, el control de les extenses terres ermes de l'Àfrica. No és, ni més ni menys que la primera batalla pel control del planeta, que és el mateix que dir "la primera batalla de la tercera guerra mundial". Síria és, avui la màxima expressió de la contradicció imperialista mundial, accelerada després de la desaparició de l'URSS, i ara més encara amb la crisi del bàndol otànic. Però no ens enganyem, aquest cop un dels bàndols no té el mateix pelatge que l'altre. La democràcia i la pau, encarnats en la Xina, Rússia i els països no alineats s'enfronta, de moment amb la paraula, a la bèstia imperial. Va sent hora d'esmolar les eines...