30/09/2009 GARA
La lluita de classes moderna té una concreció a cada regió, país o territori. És per aquest motiu que el seu desenvolupament està subjecte a les condicions estructurals (jurídiques i polítiques, si es vol) de cada marc territorial, de cada estat.
Alemanya, aquests dies, ha estat un exemple de que les favorables condicions de què gaudeix la classe treballadora en relació a altres territoris del seu entorn (parlem, per exemple de Grècia, Itàlia, Espanya..), són un revulsiu en favor d'aquesta. En altres paraules, a més drets més força.
Així ha quedat demostrat en les primeres eleccions nacionals en temps de crisi, celebrades aquest setembre al país dels teutons. En aquestes, la socialdemocràcia ha quedat en evidència davant l'ascens de l'esquerra marxista, encarnada en Die Linke, la coalició entre socialdemòcrates esquerrans de l'oest, i neocomunistes de l'est.
Els resultats no deixen lloc al dubte: l'esquerra de Lafontaine i Gysi ha assolit el 12% dels vots del conjunt nacional, i ha superat amb escreix els socialdemòcrates de l'SPD a la majoria de lands de l'est d'Alemanya.
Diverses causes expliquen aquest simulacre de sorpasso. Sens dubte, la depressió econòmica en seria una. L'escandalosa situació de l'atur a l'est, que tant el separa del "benestant" oest en seria una altra. Aquests dos factors, íntimament relacionats amb la situació política i jurídica de la classe treballadora germana, acabarien de resoldre l'enigma.
No seria un desgavell afirmar, que Alemanya és el país del món capitalista on els treballadors gaudeixen de més drets: subsidis, seguretat social, convenis col.lectius... Tampoc no és casual, en aquest sentit, que la classe treballadora alemanya sigui la més organitzada, conscienciada i cohesionada del món capitalista, i per tant, la més preparada per respondre en temps d'amenaces. Perque, contràriament al que es pugui pensar, una situació d'opressió alta, d'absència de drets, de dictadura política, no fa sino adormir, alienar, dividir la pròpia classe treballadora... Almenys, aixo sí, en primera instància.
L'Alemanya construïda sota l'imperatiu de l'"amenaça comunista", precursora de l'estat del benestar, i bressol de Marx i Engels, es debat, en temps de crisi, entre la democràcia i la "reforma laboral", entre el neoliberalisme i la lluita obrera... A ben segur, caldrà examinar de ben a prop la tendència que registrarà la lluita de classes alemanya en els propers anys, com un model a tindre en compte pels països del seu entorn.
