Cuba reclama el seu dret al socialisme

02/08/2010

GRANMA

Cuba reclama el seu dret a dirigir-se ella mateixa. Així ho ha expressat el President d'aquest país, Raúl Castro, davant l'Asamblea Nacional del Poder Popular, màxim òrgan del poder cubà. La difícil situació que travessa la Revolució, tant per la seua dependència de l'exterior com per l'assetjament continu de les potències occidentals, no ha evitat la possibilitat de prendre decisions de govern, des que el 1991 la Unió Soviètica desaparegués de l'escena mundial. Aquest procés polític es va reforçar al tombant del mil.leni i continua ara mateix, en plena "Revolució bolivariana" a la regió.

Ara, el màxim òrgan de govern a l'illa ha pres importants decisions per intentar garantir el futur de la Revolució i la supervivència del socialisme. Una d'elles té a veure amb l'Administració pública. Com a consecüència de la reducció d'ingressos estatals, fruit de la recessió econòmica mundial, s'ha decidit retallar despeses i racionalitzar funcions en relació a la plantilla de treballadors de l'estat. Una altra decisió presa, de calat molt més profund, permet a partir d'ara les activitats econòmiques de caràcter individual i privat, fins i tot contemplant la contractació de força de treball. El govern pretèn així incrementar l'esquifit marge d'ingressos de les arques estatals, tot legalitzant situacions i establint taxes sobre aquest tipus d'activitat. Con afirmà Raúl, es tracta de "...sostindre les enormes despeses socials propis del nostre sistema socialista..."

Aquestes importants mesures preses s'enmarquen en un context d'assetjament polític sense precedents, provinent de les principals potències mundials: els EUA i la Unió Europea. Assetjament que arriba, fins i tot, a la ingerència en els afers interiors de l'illa per part de la UE, sense oblidar les contínues amenaces d'invasió militar, o l'endèmic bloqueig econòmic per part del "monstre" del Nord.

El socialisme a Cuba depén de la "bona voluntat" del nucli capitalista mundial, de la solidaritat provinent del Con sud i de l'orgull i la capacitat de treball existents a l'interior. Potser sense l'existència de Xina, sense la presió democràtica dels treballadors del món, o sense els processos bolivarians, Cuba hauria estat ja aniquilada per la bota de l'imperialisme. Estem a l'any 52 de la Revolució, però també a l'any 19 de la resistència en un món hostil.

Europa i l'estratègia de la por

25/06/2010

CCRTV

Alguna cosa deu estar canviant a Europa, deuen pensar els líders capitalistes, en comprovar que la política de fets consumats, després del recent colp de mercat, ha passat el seu primer examen front als treballadors de les metròpolis. La justificació intensiva dels mas media i les declaracions amb cara de xai dels líders polítics han paralitzat, així ho creuen, l'ímpetu de la classe treballadora al vell cor del capitalisme mundial. Els sindicats, per la seua banda, es debaten entre col.laborar amb les institucions o continuar representant als assalariats del sistema. El capitalisme es troba en plena reestructuració, i les decisions actuals repercutiran en el futur.

En aquest context s'inscriu la jornada de lluita convocada pels sindicats francesos contra la reforma de les pensions del govern gal. Una reforma que elevarà l'edat de jubilació als 62 anys (dos més que l'actual) i farà perdre poder adquisitiu al sector funcionarial. El líder de la CGT, el principal sindicat convocant, Bernard Thibault, ha ubicat en 1.920.000 la xifra de manifestants en tota França, i el ministre de treball Eric Woerth ha qualificat la mobilització de "bastant forta". Sigui com sigui, el repudi contra les mesures del capital creix a l'Estat gal.

Mentrestant, a la deprimida Itàlia, la congelació dels sous funcionarials fins al 2013 i el retall pressupostari han provocat una convocatòria de vaga en el sector públic. Aquesta protesta, convocada per la CGIL, el principal sindicat del país, ha paralitzat el transport públic i és el preludi de noves mobilitzacions dels treballadors italians.

L'estratègia de la por lliura la seua batalla més important: la submissió de la classe treballadora o bé l'oposició d'aquesta al colp de mercat, en un món sense soviets.

Grècia: l'Estat del benestar fa aigües

13/03/2010

REUTERS

Grècia s'ha convertit aquests dies en l'escenari propici d'un estira i arronsa entre la classe treballadora i les institucions capitalistes internacionals, recolçades decididament pel govern. Dues exitoses vagues generals en dues setmanes han posat de manifest la vitalitat dels treballadors grecs contra unes mesures governamentals que, malgrat ser una reacció al gran dèficit públic de l'Estat, afecten majorment al conjunt de les classes populars gregues. Aquestes mesures es concreten en una congelació de la inversió pública, una pujada d'impostos, i l'augment de l'edat mínima per a jubilar-se. Els treballadors demanen, ni més ni menys que el dèficit el corregeixin les grans rendes i que es declari la guerra al frau fiscal.

La tensió creix per moments a una Grècia on la violència de les esquerres es cada cop més gran, on el partit comunista és un dels pocs d'ideologia leninista d'Europa que manté una representació parlamentària ostensible, i on una organització armada anomenda Lluita Revolucionària es troba en el zènit de la seua activitat.

A la Unió Europea li ha crescut un problema al sud dels Balcans. Caldrà saber si en els plans de futur dels europeistes hi cap l'Estat del benestar, o si per contra la guerra ja ha estat declarada. Grècia ens ha donat l'alerta, i també l'exemple.

Xina, nova potència mundial

31/01/2010

LA VANGUARDIA

Aires de conflicte bufen al mar de la Xina, després que els EUA hagin decidit vendre armament de destrucció massiva a Taiwan, per valor de 4,6 milions d'euros. L'illa xinesa, separada de l'estat xinès reconegut, reforça així el seu paper de cavall de Troia de l'imperialisme nord-americà. Per aquest fet, quatre multinacionals ianquis relacionades, podrien ser expulsades del mercat xinès. Paral.lelament, en un altre focus d'atenció mundial, la pròpia Xina s'ha desmarcat del bloc occidental en el seu tracte a la República Islàmica de l'Iran, i ha reivindicat el multilateralisme per tal d'abordar els conflictes internacionals.

Aquests dos fets fan pensar els analistes internacionals que la fissura entre la Xina i Occident cada cop és més evident; tot malgrat les intenses relacions comercials entre els dos bàndols, encara, en aquest món globalitzat (per exemple, la General Motors ja no existiria si no fos pel mercat xinès). I és que, cada cop més la Xina desperta recels i odis en el nucli dur del capitalisme. I no és d'estranyar, donada la creixent influència econòmica del gegant asiàtic. Una influència que no es limita al seu paper de locomotora mundial econòmica, en temps de crisi; també és exercida sobre els països pobres, que cada cop amb més confiança, accedeixen a fer tractes comercials amb els grocs.

La propaganda antixinesa, provinent d'occident (l'anomenat síndrome de Fu-Manxú) continua el seu camí a ple rendiment. Una propaganda que contrasta amb l'habitual prudència des dels media xinesos, tot i que aquests podrien canviar d'actitud a mesura que la Xina es fa més autosuficient. La lluita ideològica, per tant, està servida. La cultura dels vells i dels nous imperis, enfront la cultura del treball i la planificació. Dues maneres de fer sota unes mateixes regles de joc econòmiques. En una, les corporacions dirigeixen els governs; en l'altra, el govern mana sobre les corporacions. Dues maneres d'adaptar-se al capitalisme.

Caracas, La Habana i la Revolució mundial

31/01/2010

LA VANGUARDIA

Hi ha qui diu, que la Revolució cubana està tocada de mort, que es torna a reviure els pitjors moments del "període especial". Són fonts provinents de les multinacionals de la comunicació, i de les càtedres d'economia de les universitats ianquis. El que està en joc darrere d'aquesta propaganda, és el futur, no només de la Revolució cubana, també del moviment bolivarià, estés, a hores d'ara, com una taca d'oli per tot el con sud. La crisi econòmica global és un repte per a tota planificació estatal, i això es demostra dia a dia amb les dades a la mà.

Parlem de Cuba. És evident que el país dista molt de caure enfonsat en el pou de l'ensulsiada econòmica. L'intens intercanvi comercial amb Veneçuela és un fenòmen sense precedents des de l'era soviètica. 115.000 barrils diaris de petroli, 3.000 milions d'euros per la venda de serveis professionals a Veneçuela (metges i educadors sobretot); la major inversió estrangera, amb 173 projectes per 1.300 milions d'euros... Enguany, amés es preveuen acords mutus que faran augmentar el comerç entre ambdós països en un 50%. Si a això afegim un préstec de la Xina per valor de 400 milions d'euros, completaríem el quadre.

Malgrat les dificultats globals, la Revolució cubana resisteix i es reforça gràcies a la solidaritat internacional. La Cepal (Centre d'estudis d'Amèrica llatina i el Càrib) ja preveu per a Cuba un creiximent econòmic del 3% per al 2010, i el govern de l'illa no deixa d'estrényer fortament les rengles. A causa de la inseguretat financera internacional, s'ha proposat reduïr el dèficit de l'estat, i ho està aconseguint, i tot amb una taxa d'atur de només l'1,7%, el més reduït del continent.

Si no hi ha una volta inesperada de cargol, la Revolució cubana té per molts anys, i la comunitat bolivariana estarà cada cop més cohesionada. Tot fa sospitar que en aquesta àrea geogràfica es decidirà bona part del trajecte que la Revolució mundial recorrerà al segle XXI. Esdeveniments actuals, com la invasió d'Haití, o futures, com la mort de Fidel, o la més que probable guerra civil a Veneçuela, comptaran, i molt en la balança final.