Stalin, venerat com un sant

11/12/2008

EL PERIÓDICO

Stalin, el comunista al qual li tocà dirigir una Dictadura del Proletariat en un sol país, en una època en què l'aplicació del socialisme encara era un experiment, i on la profetitzada revolució mundial de Marx es topà de cara amb els Estats Units i el totpoderòs Imperi Britànic... Stalin, ara, noranta anys després de ser anatematitzat per l'Església Ortodoxa Russa, és objecte de veneració per milers de fidels i ciutadans de tota mena, als quals els uneix un sentiment superior: l'orgull de ser russos.

A Stalin, com a primer director d'orquestra de la història del socialisme, li tocà inventar-se un nou patriotisme (el soviètic), capejar amb imperialistes russos, i alhora menysprear la idea de que els comunistes no eren sino una colla de jueus que volien sotmetre Rússia. Com a consecüència, i amb motiu de la Gran Guerra Pàtria lliurada contra el feixisme internacional, Stalin restituí de nou a l'Església Ortodoxa Russa per tal de què infundés el patriotisme necessari per vèncer els alemanys. Ara, part d'aquesta mateixa església el reconeix com una persona clau en la història recent de Rússia, i fins i tot, en alguns casos, és iconografiat com un sant. I si fem cas als estudis d'opinió del Centre d'Opinió VTSIOM, a principis dels noranta, tan sols un 7% dels russos tenien una opinió positiva d'Stalin, mentre que ara en són el 47%.

Aquestes dades no són casuals si es té en compte el canvi experimentat per Rússia des que Vladimir Putin és al poder; d'el campi que pugui postcomunista de l'era Ieltsin s'ha passat a una mena de nacional-capitalisme rigorós, on el menyspreu a Rússia i l'incompliment de la llei per a empresaris i professionals, són durament castigats. Tot plegat ha fet pujar el sentiment de pertinença a una nació amb importants reptes internacionals, i contínuament incomodada per les potències occidentals.

Com se sol dir, si Stalin alcés el cap, segurament s'alegraria per aquest nou fervor cap a la seua persona i obra, tot i que segurament, també es preguntaria... "on ha quedat la ideologia?"

Groënlàndia obre la capsa... De l'autodeterminació

27/11/2008

LA VANGUARDIA

Groënlàndia s'ha convertit en el primer país, a hores d'ara, que pot assolir la seua independència per la via pacífica i en virtut d'un dret a l'autodeterminació reconegut per la seua metròpoli: Dinamarca. Es tractaria sens dubte, del primer cas en què una nació d'Europa occidental exerciria aquest dret des de les reunificacions d'Alemanya i Itàlia a finals del segle XIX.

Groënlàndia és un país de l'Àrtic poblat per uns 56.000 inuits, la població autòctona d'aquesta gengantesca illa sota administració danesa. Els inuits no parlen danès, es dediquen sobretot a la pesca, i dos-cents anys d'ocupació i de manca de llibertat han fet d'aquest poble un dels més alcohòlics del món, així com també amb major taxa de sida.

Amb el nou Estatut d'Autonomia aprovat ahir, amés d'explicitar el dret a l'autodeterminació, es contempla un traspàs de competències en una vintena d'àrees, inclosa la policia, la justícia i el servei de guardacostes; amés, el groënlandès serà llengua oficial. Es calcula que aproximadament el 75% dels groënlandessos van votar a favor d'aquest estatut que obri les portes a la independència.

Actualment s'especula amb la possibilitat de trobar petroli sota les congelades aigües de l'est i l'oest de l'illa, cosa que hipotecaria un hipotètic futur independentista amb Dinamarca. De fet, Dinamarca ja ha manifestat la intenció de demanar la meitat dels possibles beneficis derivats. D'altra banda, la proximitat de Rússia, Canadà i els EUA obligaran a reformular les futures relacions internacionals de la nova república independent, i més tenint en compte la presència d'inuits a Alaska i les terres polars de Canadà. Per últim, el ràdar ianqui de Thule, al nord del país, i que l'Administració Bush té intenció d'incloure en el "sistema de defensa antimíssils" serà un escull no exent de problemes que la nova administració independent haurà de salvar.

La pregunta que es fa qualsevol analista polític a hores d'ara és, si després de Groënlàndia vindrà Escòcia, o Flandes, i si això repercutirà sobre les altres nacions oprimides de la vella Europa.