
27/11/2008
LA VANGUARDIA
Groënlàndia s'ha convertit en el primer país, a hores d'ara, que pot assolir la seua independència per la via pacífica i en virtut d'un dret a l'autodeterminació reconegut per la seua metròpoli: Dinamarca. Es tractaria sens dubte, del primer cas en què una nació d'Europa occidental exerciria aquest dret des de les reunificacions d'Alemanya i Itàlia a finals del segle XIX.
Groënlàndia és un país de l'Àrtic poblat per uns 56.000 inuits, la població autòctona d'aquesta gengantesca illa sota administració danesa. Els inuits no parlen danès, es dediquen sobretot a la pesca, i dos-cents anys d'ocupació i de manca de llibertat han fet d'aquest poble un dels més alcohòlics del món, així com també amb major taxa de sida.
Amb el nou Estatut d'Autonomia aprovat ahir, amés d'explicitar el dret a l'autodeterminació, es contempla un traspàs de competències en una vintena d'àrees, inclosa la policia, la justícia i el servei de guardacostes; amés, el groënlandès serà llengua oficial. Es calcula que aproximadament el 75% dels groënlandessos van votar a favor d'aquest estatut que obri les portes a la independència.
Actualment s'especula amb la possibilitat de trobar petroli sota les congelades aigües de l'est i l'oest de l'illa, cosa que hipotecaria un hipotètic futur independentista amb Dinamarca. De fet, Dinamarca ja ha manifestat la intenció de demanar la meitat dels possibles beneficis derivats. D'altra banda, la proximitat de Rússia, Canadà i els EUA obligaran a reformular les futures relacions internacionals de la nova república independent, i més tenint en compte la presència d'inuits a Alaska i les terres polars de Canadà. Per últim, el ràdar ianqui de Thule, al nord del país, i que l'Administració Bush té intenció d'incloure en el "sistema de defensa antimíssils" serà un escull no exent de problemes que la nova administració independent haurà de salvar.
La pregunta que es fa qualsevol analista polític a hores d'ara és, si després de Groënlàndia vindrà Escòcia, o Flandes, i si això repercutirà sobre les altres nacions oprimides de la vella Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada