NOVEMBRE
MÓN EMPRESARIAL
Un espai econòmic regional al capitalisme implica una protecció mútua (aranzels, polítiques comuns...), però també un comerç intern sense regles. L'espai econòmic regional més emblemàtic i que més honor fa al seu nom és el de la Unió Europea. El parany de l'espai econòmic regional (tot i ser un model d'organització que proporciona estatus al capitalisme) és que el país que parteix amb més avantatge (qui té un major nivell d'industrialització i tecnologia) és el que imposa les regles del joc a la pràctica. Un exemple flagrant d'aquesta situació la trobem a l'espai NAFTA entre els EUA, Canadà i Mèxic, on Mèxic no té més remei que enfocar la seua prosperitat a les regles del joc dels Estats Units, amb la qual cosa se'n beneficiarà de moltes inversions ianquis, però sense que hi hagi en cap moment la llavor que proporcioni, a la llarga, el canvi estructural que necessita aquest país per eixir del Tercer Món.
Aquests dies el President del Govern de la República de Brasil, Luis Ignacio Lula, ha proposat un espai econòmic regional entre uns quants països, anomenats en vies de desenvolupament, per tal d'afrontar més units les amenaces que la dinàmica capitalista mundial els brinda. Aquests països, a proposta de Lula haurien de ser els que actualment composen el Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i l'Uruguai) més l'Índia i la Unió Duanera d'Àfrica Central (Àfrica del Sud, Botswana, Leshoto, Namíbia i Swaziland). En total, un conjunt regional de 1.500 milions de persones i més de dos bilions de dòlars de PIB. Aquesta proposta, establerta durant el Fòrum de Diàleg entre el Brasil, l'Índia i Sud-Àfrica, ve a reafirmar la consolidació d'una tercera via en la manera de fer front als greuges capitalistes per part dels països pobres: una via que, tot i que té punts en comú amb un i altre extrem, pretén desmarcar-se, tant d'aquells que al més que aspiren és a desenvolupar una miqueta més les seues oligarquies (Mèxic, Colombia, Guatemala...), com d'aquells que posen en risc les inversions estrangeres amb el seu enfrontament directe amb el nucli central del capitalisme (Cuba, Corea del Nord,Veneçuela, Bolívia...).
Sigui com sigui, el que està clar és que el nou mil.leni ens mostra una reorganització a tots els nivells d'aquelles societats encorsetades per les regles del joc capitalista, una reorganització que ens allunya de la Dècada negra dels noranta i ens apropa a una nova correlació de forces a nivell mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada