La renaixença arriba al Kurdistan

28/04/2009

PÚBLICO

El Kurdistan, un inmens país sota tres estats ben diferents, lluita per la seua reunificació, almenys pel seu reconeixement internacional. A l'Iraq gaudeix d'una autonomia limitada per les grans potències; tres quarts del mateix passa a l'Iran, només que ací l'única potència administradora és el propi Iran. Per la seua banda, a Turquia no és possible cap autonomia. És ací, però, on els kurds són més combatius i on la consciència nacional està més estesa.

Turquia és un estat a cavall entre Europa i Àsia, candidat a formar part de la Unió Europea, però amb uns números no gaire adients per fer-ho possible. Un 70% d'atur assota el Kurdistan turc, i la repressió policial és el pa de cada dia en aquest territori. Les eleccions municipals, celebrades el 29 de març han sigut, una vegada més, un pretext per practicar detencions al si del Partit de la Societat Democràtica (DTP), el principal partit dels kurds, legal fins el dia d'avui, i principal valuart del canvi polític que es reclama. De fet, tot i que centenars dels seus càrrecs electes tenen causes pendents amb la justícia per usar la llengua kurda en públic, aquest partit ha estat el vencedor indiscutible d'aquestes eleccions.

En el seu míting estrella, davant de mig milió de simpatitzants, a la capital de la regió, Diyarbakir, el líder del DTP i diputat a Ankara, Ahmet Türk, reclamà un pacte d'estat per tal de reformar la constitució turca. El seu objectiu, el reconeiximent nacional per part de les autoritats; cooficialitat de la seua llengua, reforma del sistema electoral, amnistia pels presos, i reconeiximent de la memòria històrica. No obstant, la detenció de 70 desls seus membres, pocs dies abans, acusats de pertanyer al PKK, no fa si no tensar la relació entre kurds i turcs. I més encara si es té en compte que el PKK va declarar una treva unilateral que durarà fins al mes de juny si les coses no canvien gens ni mica. La simpatia entre el DTP i el PKK (la guerrilla que lluita amb les armes contra l'ocupació) és un fet que els propis dirigents del DTP no amaguen. De fet, Türk demanà el vot "com a mostra de respecte a 30 anys de lluita del PKK". Per la seua banda, el líder històric del PKK, Abdullah Öcalan, actualment condemnat a cadena perpètua, també ha dit la seua. Ha demanat, mitjançant un comunicat, que la identitat kurda es reconegui internacionalment als 4 estats que els acullen, i que s'estableixi una zona econòmica comuna i de cooperació transfronterera.

Molt hauran de meditar les autoritats turques per tal de no quedar exclosos en la seua cursa cap a la UE. Amb una presió política insuportable, i una guerrilla a punt de reprendre els atemptats, Ankara s'haurà de plantejar seriosament d'arribar a un acord amb els kurds. El procés serà lent, però no per això imparable. Potser, la pròpia crisi que travessa la Unió Europea suposi un baló d'oxigen pels turcs, en un món amb un futur incert.