dissabte, 8 de setembre del 2007

Conflicte polític de màxima intensitat a Bolívia


07/09/2007
EFE/YAHOO

Des d'una visió únicament aritmètica, la política boliviana viu un col.lapse, avui per avui quasi impossible de solucionar, ja que després de les darreres eleccions per a l'Assemblea Constituent, el líder indigenista i socialista Evo Morales n'obtingué el 50,7 % dels vots, i per fer qualsevol modificació constitucional calien els 2/3 de l'Assemblea. En un altre país, tot plegat no seria un problema, però a Bolívia els dos pols polítics hi estan molt i molt enfrontats.
Formalment el conflicte actual s'ha suscitat per la decisió del President Evo Morales d'obviar de l'agenda legislativa la consagaració de Sucre com a capital oficial i real del país; suposadament, els sucristes consideren tal decisió com una descriminació. No obstant, el conflicte polític aparegué des del mateix moment en què Morales fou triat President de Bolívia. Amb les seues reformes revolucionàries (nacionalització dels hidrocarburs, estalvi del pressupost presidencial i el projecte d'Assemblea constituent) despertà la reacció dels opositors interiors i els recels de l'stablishment i la premsa internacional. Actualment el camp de batalla se centra en el pròpia figura de Morales, en la qüestió de les autonomies departamentals que proposa l'oposició (un segregacionisme encobert entre indígenes i blancs) i en la reforma agrària de les terres improductives.
Les qüestions a debatre ara mateix se centren sobretot en si serà útil l'Assemblea Constituent per escometre les reformes promeses del President, i si Bolívia s'acosta irremediablement a la guerra civil. No obstant això, com diu una dita bolíviana "nosaltres aguaitem el penya-segat, però mai no saltem".