17/09/2007
AFP
Malgrat la insistència de la majoria dels Mas Media europeus en destacar l'entrada de l'extrema dreta grega al Parlament, el cert és que les eleccions legislatives gregues també ens han brindat un augment dels comunistes i de l'extrema esquerra de nou encuny. En general hi ha hagut una tendència a la dispersió d'opcions en l'espectre polític, de forma que el dos partits majoritaris, el PASOK (socialistes) i ND (conservadors) han quedat sensiblement castigats.
Així les coses, la temptació al bipartidisme ha quedat, de moment fustrada. La mala gestió governamental dels incendis estiuencs d'enguany, i que malgrat que són una xacra annual, enguany n'han causat dotzenes de morts, no sols ha desgastat la popularitat del govern actual, de caire conservador, sinó que ni tan sols han beneficiat electoralment el primer partit de l'oposició, el PASOK.
Els resultats, en conjunt han donat la majoria absoluta de nou a Nova Democràcia, del Primer Ministre Costas Caramanlis, amb un 41,8% dels vots (-3,5%) i 152 escons (-13). En segona posició, el PASOK n'ha obtés el 31,8% (-2,4%) i 102 escons (-15). Tercer han estat els comunistes (KKE), amb un 8,1% (+2,2%) i 22 escons (+12). Els altres dos partits que han augmentat en percentatge i representació han estat la coalició d'esquerres i ecologista Syriza i l'extrema dreta Laos.
En resum, aquestes eleccions han suposat un càstig al bipartidisme, una consolidació del comunisme i de l'esquerra no social-demòcrata, i la irrupció d'una dreta xenòfoba, un fenòmen que, tot i la intermitència de la seua manifestació, ja comença a ser massa habitual a tota Europa. Pel que fa a l'augment de l'esquerra, d'especial importànica ha estat l'augment d'uns comunistes ortodoxos que, malgrat l'enssorrament de l'URSS a principis dels anys noranta, han aguantat molt bé els seus efectes (i fins i tot han augmentat la implantació), demostrant una cohesió ideològica, a diferència dels seus socis més occidentals.
Per últim, mereix especial atenció l'augment d'una esquerra poc ortodoxa, desvinculada tant dels comunistes com de la social-democràcia papandreuiana, una esquerra tintada de verd i d'algun matís rogenc que també ha aparegut a països com França, Portugal i més recentment Holanda. D'igual forma que l'extrema dreta, fluctua massa d'elecció en elecció, demostrant així que es nodreix d'un vot molt cojuntural (normalment vot jove). Alguns periodistes s'han atrevit a titllar-los de esquerra caviar, o esquerra hereva de la gauche divine del Maig del 68.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada