12/08/2008
AVUI
Imatges com la del primer President indígena de Bolívia sense poder desembarcar a Santa Cruz, capital del Departament amb el mateix nom, i governat pel blanc antisocialista Ruben Costas, o simplement les imatges d'extrema violència dels seguidors anti-Morales durant la campanya electoral del referèndum revocatori celebrat abans ahir diumenge, fan pensar els analistes internacionals si la democràcia boliviana serà capaç de garantir l'ordre i el respecte per la majoria social aconseguida fa tres anys per Evo Morales. De moment, les declaracions dels dirigents de l'oposició, prefectes de les regions orientals riques i blanques del país andí (l'anomenada mitja lluna de Santa Cruz, Beni, Tarija i Pando), no ajuden a una situació d'estabilitat a Bolívia. Així, mentre Morales, després de la victòria del referèndum apostava per la negociació i la pau amb l'oposició, els governadors rebels afirmaven que cap reforma en favor de les nacionalitzacions i el repartiment de la terra no és ni viable ni negociable.
L'oposició al MAS (Movimient cap al Socialisme), partit governant, també acusa el President de vendre's a Veneçuela, actualment el país que més ajuda financera destina al país andí (curiós és comprovar com la pròpia oposició veneçolana, alhora, acusa el seu President de vendre's als designis de l'Habana). Amés considera irrenunciable la reivindicació d'autonomia, contra la proposta governamental que, a través de la futura Constitució que es sotmetrà a referèndum, organitzarà el país en institucions comunals i indígenes.
En definitiva, dos models de país en un entorn en ebullició. El mateix President de Veneçuela Hugo Chávez, afirmava després de conèixer's els resultats del Referèndum a Bolívia: "Avui més que mai és significatiu recordar que en l'extraordinari procés d'alliberament nacional que condueix el President Morales reneix la força transformadora que lidera la resistència al colonialisme espanyol".
La democràcia ha donat la victòria a dos líders sudamericans que aposten pel "socialisme del segle XXI", però no està sent gens generosa amb l'evolució dels seus governs, contínuament assetjats interiorment, i qüestionats, en el millor dels casos, internacionalment. Mentrestant, l'exèrcit es manté a l'espectativa, entre el suport a la legalitat i l'excusa de l'ordre social per intervindre. Encara queden moltes planes a omplir d'aquesta revolució bolivariana del segle XXI...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada