Potser el socialisme aplicat fins ara no ha funcionat. No obstant això, el capitalisme tampoc no funciona. Com deia Fidel, "socialisme o barbàrie", o el que és el mateix, amb el capitalisme la destrucció del món és a prop. Aquest blog pretén recollir tots i cadascun dels capítols mundials que ens ha de dur a la recuperació del planeta, i a comprovar, una vegada més si l'estil de vida socialista pot ser inherent a la condició humana.
dimecres, 26 de desembre del 2012
Corea Democràtica, potència espacial
15/12/2012
KCNA
Manifestació popular de suport
"El satèl.lit Kwangmyongsong 3-2 ja és en òrbita, gràcies al cohet Unha-3". Amb aquest anunci la televisió coreana anunciava la incorporació d'aquest país a la carrera espacial a nivell mundial. La data, el 12 de desembre, centenari del naixement de Kim Jong Il. Des del centre de control de Sohae, a la comarca de Cholsan, al nord de Pyongyang, es comptabilitzaren 9 minuts i 27 segons fins que el satèl·lit entrà en òrbita. És el segon llançament en un any, i el primer que acaba de forma exitosa. Al voltant d'aquest fet, d'innegable importància per al país, les primeres valoracions de tipus polític no es feren esperar. Així, el director del complex aereoespacial Kim Jong Thae, Kim kyong Su, afirmava, després del llançament, que "és un dret propi d'un país sobirà el posar en òrbita un satèl·lit amb finalitats pacífiques", i que significa "un estadi més en el procés d'exploració de l'univers i en el desenvolupament de la nació, de cara a millorar el nivell de vida del poble". Davant aquest pas endavant, els cercles governants d'alguns països veïns s'afanyaren a titllar el satèl·lit de "míssil", tot i que les autoritats coreanes ja han apuntat que els seus tècnics aeroespacials es van assegurar que les restes del cohet no acabessin mai en aigües pròpies de països veïns ni en zones residencials. Davant les anomenades "crítiques internacionals", sobretot provinents de països tardo-imperialistes i de l'imperi mateix, el poble coreà ha donat la resposta amb una impresionant marxa, no només a la capital, Pyongyang, sinó també arreu de les comarques i ciutats de tot el país. Actualment, Corea Democràtica suposa un bastió eficient contra els plans imperialistes dels EUA i els seus lacais al Mar de la Xina, ço és: Japó, Filipines i Corea del Sud. El desenvolupament tecnològic d'aquesta nació socialista irrita sobre manera aquests països pel que suposa de desenvolupament econòmic i de sobirania.
gràcies per mantenir-nos objectivament informats dels avanços dels països antiimperialistes. Jo discrepo sobre les formes no democràtiques del socialisme a Corea del Nord (és a dir, sobre si els treballadors són realment posseïdors dels mitjans de producció, i si poden prendre decissions respecte a la producció), i el culte a la personalitat envers qualsevol dirigent em sembla una abominació aliena al socialisme, almenys mentre el dirigent sigui viu.
Sigui com sigui, el control dels treballadors coreans sobre els mitjans de producció i sobre els seus propis destins em sembla a anys llum del que els treballadors tenen aquí. Si algú en dubta, que pregunti a la cua de l'atur a algun treballador de 50 i pocs què és el que, en aquesta "democràcia", pot decidir. I veurà que aquest règim ni tan sols li garanteix la supervivència ni la dignitat humanes.
En qualsevol cas, els avenços dels països antiimperialistes són una finestra a l'esperança humana enfront de l'amenaça d'extinció global a la que ens duu l'imperialisme dels Estats Units i de la cola de bandits europeus a la que lidera.
1 comentari:
Benvolgut Molòtov:
gràcies per mantenir-nos objectivament informats dels avanços dels països antiimperialistes. Jo discrepo sobre les formes no democràtiques del socialisme a Corea del Nord (és a dir, sobre si els treballadors són realment posseïdors dels mitjans de producció, i si poden prendre decissions respecte a la producció), i el culte a la personalitat envers qualsevol dirigent em sembla una abominació aliena al socialisme, almenys mentre el dirigent sigui viu.
Sigui com sigui, el control dels treballadors coreans sobre els mitjans de producció i sobre els seus propis destins em sembla a anys llum del que els treballadors tenen aquí. Si algú en dubta, que pregunti a la cua de l'atur a algun treballador de 50 i pocs què és el que, en aquesta "democràcia", pot decidir. I veurà que aquest règim ni tan sols li garanteix la supervivència ni la dignitat humanes.
En qualsevol cas, els avenços dels països antiimperialistes són una finestra a l'esperança humana enfront de l'amenaça d'extinció global a la que ens duu l'imperialisme dels Estats Units i de la cola de bandits europeus a la que lidera.
Publica un comentari a l'entrada