dimarts, 5 de febrer del 2013

Síria, punta de llança de la resistència mundial (II)

07/01/2013
PRESS TV

Síria resisteix, ara i sempre a l'invasor. Malgrat que, quan l'exèrcit governamental guanya terreny "massacra als civils"; malgrat que, quan els terroristes maten indiscriminadament dones, nens i civils en general, es tracta "d'una ofensiva de la resistència"; malgrat que, quan els míssils patriot són ubicats a Turquia per dir a Síria que la invasió és a prop, es tracta de "protegir Turquia"; malgrat les nombroses evidències que l'Aràbia Saudí és la pàtria d'Al-Qaeda; malgrat que l'absència d'atemptats d'Al-Qaeda a Israel (sí en canvi a l'Iraq, l'Iran, el Magrib i tants altres països) no és interpretat per cap cercle mediàtic oligàrquic com una clara complicitat entre Tel-a-viv i els integristes; malgrat totes les mentides orquestrades i sinfòniques, totes alhora, totes grosses, totes creïbles per tant (Goebbels dixit); malgrat tot això, el poble sirià resisteix. I resisteix al costat del seu govern. No és possible que la suposada "minoria alawita", la del govern, la que representa el deu per cent de la població, sigui l'única que recolza a Al-Assad. No és possible que, tenint en estat de declaració de guerra a països com Israel, Aràbia, França o Turquia (sense comptar els EUA), amb tot el que això significa, el govern sirià s'aguanti sense el suport de la majoria de la població. La població el recolza, sí, i el recolza perquè prefereixen un país unit a un país titella i medieval, un país laïc i orgullós de la seua història a un país destrossat per la màfia i el fanatisme religiós. I així les coses, el govern avança, i l'oposició integrista sucumbeix a poc a poc. Per aquest motiu, Israel ja s'ha permés d'intervenir-hi militarment. "Deixem-nos d'històries, el poble sirià no vol derrocar el seu govern; tirem pel dret", deuen pensar els sionistes. Sembla que la intervenció imperialista, oberta i declarada, a esquenes de l'ONU, està cada dia més a prop. La vella socialdemocràcia europea la recolzarà, i els mitjans de comunicació d'aquests països faran molt bé el seu paper, com fins ara. El poble sirià, però, resisteix, ara i sempre a l'invasor.