Passeig per la Revolució americana

18/02/2013
PRENSA LATINA

El President de Veneçuela, Hugo Chávez

El dilluns 18 de febrer de 2013, el govern bolivià nacionalitza, mitjançat decret suprem, el paquet accionari de l'empresa Servicios de Aeropuertos Bolivianos (Sabsa), filial de les firmes espanyoles Abertis i AENA. La raó legal, l'absència d'inversions en els aeroports de El Alto, Cochabamba i Santa Cruz. Un dia abans, Rafael Correa, líder de la Revolució Ciutadana d'Equador i de l'aliança PAIS, guanyava amb el 60% dels vots les eleccions presidencials. Les Revolucions bolivarianes avancen arreu d'Amèrica. La més consolidada de totes, la veneçolana, encara ha de patir la fortíssima pressió dels mitjans nord-americans i de la burgesia interna, amparada per un sistema que permet, encara, la seua activitat política. L'altre costat de l'espectre revolucionari l'hem pogut trobar en els exemples d'Hondures i Paraguai, on sengles cops d'estat parlamentaris de la burgesia i la CIA (juny del 2009 a Hondures, i juny del 2012 a Paraguai) han deixat sense efectes les reformes socialitzants previstes pels seus presidents. La feblesa de les institucions bolivarianes arreu d'Amèrica és, doncs, un fet, sobretot si es té en compte que al darrere dels cops d'estat i de les campanyes de desestabilització hi és els EUA. Amb què compta, doncs, la Revolució americana? Senzillament amb la força de les masses. No podrien, els governs socialistes d'aquests països, resistir, si no fos per la forta cohesió en el suport, de les seues poblacions. En altres paraules, pobles en alerta davant els intents de la Reacció. Aquesta és ara per ara la millor arma amb què compta la Revolució, sens dubte superior, de moment, a l'arma del poder econòmic i militar amb què compta la Reacció. La lliçó de la Revolució americana, a dia d'avui , és que la lluita no s'atura, ni s'aturarà fins que no caigui l'imperi. En aquest sentit, hi ha qui veu inevitable l'esclat de les hostilitats armades, ja sigui en un context mundial, ja sigui en la versió d'episodis nacionals. En tot cas podria ser la previsió més optimista, si es té en compte que les Revolucions necessiten avançar per no retrocedir.