18/10/2007
EL PAIS
A diferència d'altres societats de la UE en què, o bé la revolució burgesa ni s'ha consumat, o bé s'han vist molt afectades per la derrota soviètica dels 90, a França s'ha demostrat, una vegada més que la cohesió i solidaritats obreres gaudeixen encara d'una bona salut. Prova d'això és el seguiment massiu a la vaga del transport públic terrestre, amb només un funcionament normal de les línies d'un 5% aproximadament, i també el efecte solidaritat, molt típic de les societats modernes com la francesa, el qual ha provocat aturades parcials a correus, ensenyament i oficines de l'atur.
El motiu de la vaga ha estat la decisió de l'executiu francés de fer un equiparament entre el règim de pensions especial d'aquest sector de treballadors amb el règim general. En el primer cas es requereix 37,5 anys de cotització per obtindre la pensió completa, mentre que en el segon en són 40. Òbviament l'equiparació serà de 37,5 anys a 40 i no viceversa. Més enllà de la rivalitat que es pugui suscitar entre assalariats del règim especial i general, el Secretari General del sindicat CGT (Confederació General del Treball) Bernard Thibault ha advertit que aquesta reforma només és un anticip del que després esdevindrà amb els de règim general, i darrere de tot plegat està el retallar de forma generalitzada el sistema de pensions. El Partit Socialista amés amés ha recordat que, per contra l'actual executiu facilita rebaixes fiscals a les rendes més riques de l'Estat.
Ara, només cal saber si aquestes vagues (que amenacen d'extendre's encara més) seran suficients per a frenar la reforma de Sarkozy, d'igual forma que passà el 1995 amb Alain Juppé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada