PKK: una guerrilla marxista a les portes d'Europa

09/10/2007

REUTERS

Turquia no és un estat tranquil: com als anys vuitanta, i sense que ningú tingués en compte la capacitat operativa real del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), el passat dissabte 6 d'octubre 13 soldats turcs van morir en diversos enfrontaments simultanis al Kurdistan sota administració turca. Aquests combats són els més greus produits des de la detenció de l'històric líder del PKK Abdullah Oçalan el 1999, i venen a confirmar un enduriment de la lluita entre els kurds i les autoritats turques en ple procés d'integració de Turquia a la Unió Europea. El PKK és una guerrilla creada el 1984 que lluita, amb les armes a la mà, per la independència del Kurdistan sota control turc. Des d'aleshores més de 30.000 persones amb mort per enfrontaments i matances.

Aquests dies l'exèrcit turc intenta realitzar una ofensiva per tal de debilitar les bases del PKK a la frontera amb l'Iraq abans que arribi l'hivern, ja que és amb aquesta estació quan els guerrillers estan més emboscats. Tot plegat ha despertat la desconfiança i el recel de les autoritats turques envers el govern regional kurd de l'Iraq, el qual es comporta permissivament, segons Ankara, amb el PKK, ja que se sospita que és a l'altra banda de la frontera on els guerrillers es nodreixen d'armes. No obstant això, el Govern central de l'Iraq s'ha compromés a lluitar contra els kurds del PKK sempre i quan Turquia no traspassi la frontera.

Sense dubte, i a la llum dels últims esdeveniments, és evident que hi ha una efervescència nacional kurda a la zona, en primer lloc impulsada i protagonitzada pels kurds iraquians, després de l'autonomia aconseguida; una autonomia que sembla haver donat ales als germans de més al nord. Si es confirma aquest grau de complicitat a banda i banda de la frontera, estariem davant una col.laboració sense precedents entre kurds, tradicionalment fragmentats i incomunicats per la tutel.la dels seus respectius estats.

Ara les qüestions a considerar són diverses, tenint en compte la complexitat geopolítica de la zona. En primer lloc, suposarà això un fre al procés d'integració de Turquia a la Unió Europea? Hi ha perill real d'una guerra declarada entre Bagdag i Kirkuk (capital del Kurdistan iraquià)? S'acabarà la tradicional condescendència dels Estats Units amb els kurds iraquians? Els pròxims mesos aportaran, sens dubte llum en aquest tauler de joc anomenat Orient Mitjà.