17/10/2007EL PAÍS
L'any 1949 marcà un punt d'inflexió en la societat xinesa. I cal incidir en el concepte de "societat", perque ha estat la societat xinesa la gran i última responsable de la seua pròpia transformació, cap a un desenvolupament econòmic, cultural i tecnològic que fan d'aquest país un ferm candidat a rellevar els EUA pel que fa a l'hegemonia mundial. L'any 1949 fou l'any en què a la Xina s'introduí l'autoestima col.lectiva i el treball en equip com a valors intangibles que avui encara perduren, i que enlairen aquest país a quotes de progrés, avui encara inimaginables.
Efectivament, la ideologia comunista (implantada com a model el 1949) independentment de la seua aplicació concreta, ha proporcionat a la societat xinesa 3 eines que difícilment cap altra ideologia n'ha proporcionat mai: treball, cultura i pàtria. La cultura del treball, l'alfabetització funcional i l'amor per la col.lectivitat. I tot plegat sense prejudici dels dos models socioeconòmics que han marcat la Xina des de la l'arribada al poder del PCX: l'un, del 1949 fins el 1984, predominantment socialista, i l'altre del 1984 fins a l'actualitat, predominantment capitalista. Ara, tots dos tenen una cosa en comú: el control exercit pel Partit, i per tant per l'Administració pública. La diferència fonamental respecte a Occident radica precissament en què aquí l'Administració pública no mana sobre els processos econòmics, ans al contrari, el poder econòmic exerceix una influència notable sobre les decissions polítiques. Tot plegat, en un exercici de reduccionisme "demòcrata" dels nostres ideòlegs, el model xinès és qualificat de dictadura, front al model occidental, tipificat com a democràcia.
Amb aquest bagatge a les esquenes, aquests dies se celebra el XVII Congrés del Partit Comunista Xinès a Peking, on la línia a seguir es preveu continuista, mantenint l'actual aposta per les dinàmiques capitalistes al si de la societat, i adoptant i fent pròpies idees originàries d'occident, com són el desenvolupament sostenible i la cohesió territorial. No obstant això, ara, d'igual forma que a la darrera Assemblea Nacional Popular celebrada al març, es pretén incidir en les consecüències del creiximent accelerat. En aquest sentit una nova idea pren cos, el desenvolupament científic, el qual recomana un equilibri entre el creiximent econòmic i la equitat social. I és que com bé ha afirmat Hu Jintao, President del país, "la credibilitat i la pròpia existència del Partit depenen en bona mesura de resoldre el problema de les desigualtats socials, i també de la corrupció", una corrupció que nega a les arques de l'estat 60.500 milions d'euros cada any (un 3% del seu PIB). "Desigualtat social", "corrupció", conceptes nous per a una societat amb creiximent accelerat; una societat que es prepara, no sense contradiccions, per a l'estabilitat del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada